Història

Mas Riera és una casa pairal amb vuit-cents anys d'història i a les seves rodalies disposa d'una de les millors zones amb més ermites romàniques.

img

Història de Mas Riera

Mas Riera té vuit-cents anys d'història, tal com avalen els seus pergamins datats del segle XIII. Antigament i encara avui, la propietat disposa de molí propi i diferents cases de masovers, que en aquell temps conreaven les terres i tenien cura del bestiar. Habitada pels fills dels fills dels primers fundadors, ha estat acuradament restaurada tot conservant l'encant històric i la riquesa de l'entorn. Una bona passejada pels nostres paratges us permetrà observar i reviure el treball d'aquella gent amb qui es va fer gran la propietat ja que, tot i que disposem de les comoditats actuals, en conservem tots els seus records.

img

Maià de Montcal

El primer document del qual es té notícia data del 978. És un diploma on ve citat el lloc com a "villa Maliano" referent a la donació d'una casa amb la seva cort, feta pel comte bisbe Miró al monestir de Sant Pere de Besalú. El segle XVII Maià era lloc reial, no així Dosquers, que fins la centúria dinovena mantingué el senyoriu eclesiàstic.

img

Dosquers

Les notícies que tenim de l'església de Dosquers són molt tardanes i no serà fins l'any 1278 que apareix citada en el testament de Pere de Castellnou, bisbe de Girona, que posseïa el castell de Dosquers i exercia la jurisdicció civil al lloc, s'esmenta com "Sancti Martini de Duobus cheris", mentre que en les Rationes decimarum del bisbat de Girona dels anys 1279 i 1280 es documenta com "ecclesia de Duobusqueriis".

img

Besalú

Besalú és un dels conjunts medievals més importants i ben conservats de Catalunya. Mentre passegeu pels carrers i places, que mantenen un fort sabor medieval, podreu conèixer i visitar els diferents elements patrimonials que la fan tan singular. Tal com indica el seu origen, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III –gendre de Ramon Berenguer III– sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.

img

Sant Sepulcre de Palera

El lloc és conegut des del 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l'actual basílica, consagrada el 1085 pel bisbe de Girona Guifre acompanyat dels bisbes de Carcassona, Narbona, Magalona, Barcelona, Elna i Albi, amb l'abat de la Grassa. La possessió del lloc fou confiada el 1107 precisament al monestir de la Grassa, que hi fundà un priorat benedictí, i que nomenà els priors fins al segle XV, quan es trencà la subjecció. Depengué després d'altres monestirs del país, com Banyoles i Besalú, i fou secularitzat el 1835. Tingué indulgències similars a les obtingudes a Terra Santa i per això fou un viu centre de pelegrinatge i devoció. Modernament s'hi apleguen els cavallers de l'orde del Sant Sepulcre.

img

Monestir de Sant Llorenç del Mont

El monestir era conegut a l'edat mitjana com Sant Llorenç del Mont. La primera notícia que fa referència a la seva església és en un diploma de Carles el Calb concedit a Sant Aniol d'Aguja l'any 871.
El 1322 la situació del monestir era de prosperitat, segons consta en una visita d'aquell any. Tanmateix, el segle XV començà la crisi i decadència del cenobi, en part pels terratrèmols que l'afectaren entre els anys 1427 i 1429, que van tocar l'església i motivaren el trasllat de l'altar major al claustre. L'any 1438 només hi havia dos monjos. Jacint Verdaguer visità les ruïnes del monestir durant la seva estada al Mont l'estiu de 1884, amb motiu de la festa major del poble de Sous, i en publicà les impressions aquell mateix any.