Monestir de Sant Llorenç del Mont

El monestir era conegut a l'edat mitjana com Sant Llorenç del Mont. La primera notícia que fa referència a la seva església és en un diploma de Carles el Calb concedit a Sant Aniol d'Aguja l'any 871. L'església passà per diverses mans fins la mitra de Girona. L'any 1002 el papa Silvestre II concedí a Odó, bisbe de Girona, una butlla de confirmació dels seus béns, entre els quals apareix la cel·la de Sant Llorenç.



Desvinculant-se de Sant Aniol i del bisbat de Girona, des del 1003, el monestir de Sant Llorenç, regit per la regla de Sant Benet, començà a participar en la política del comtat de Besalú, amb el seu abat Abbo.
El 1322 la situació del monestir era de prosperitat, segons consta en una visita d'aquell any. Tanmateix, el segle XV començà la crisi i decadència del cenobi, en part pels terratrèmols que l'afectaren entre els anys 1427 i 1429, que van tocar l'església i motivaren el trasllat de l'altar major al claustre. L'any 1438 només hi havia dos monjos.
L'any 1592 el cenobi es va vincular a Sant Pere de Besalú. Fou habilitada una nova església a l'antiga sala capitular, que fou atesa a partir de l'exclaustració pels capellans de la Mare de Déu del Mont. Jacint Verdaguer visità les ruïnes del monestir durant la seva estada al Mont l'estiu de 1884, amb motiu de la festa major del poble de Sous, i en publicà les impressions aquell mateix any.

  • ARQUITECTURA
    El monestir era de planta rectangular, orientada al migdia. El conjunt constava de dues àrees aproximadament d'igual extensió: al nord, l'església; i al sud, el claustre i les dependències monacals.

    L'església, de grans dimensions, era de planta basilical, amb tres naus i tres absis semicirculars. Pertany, estilísticament, al romànic llombard, del segle XI.
    La nau central comunicava amb les laterals a través de tres arcs formers de mig punt que descansaven sobre grans pilastres sense decoració, les quals suportaven les voltes, de quart de cercle les laterals i segurament de canó la central. Els absis estan decorats per la part exterior amb arcs cecs i faixes llombardes i per l'interior amb fornícules entre semicolumnes i capitells; el central té tres finestres de mig punt i els laterals només una.
    Sota el presbiteri hi ha una petita cripta. D'aquesta església es conserva completa la capçalera, la porta principal (sense decoració) i un dels laterals fins a l'arrencada de la volta de la nau central. Davant de la porta, situada a ponent, hi havia un atri, del qual només es conserva part d'un mur. A l'entorn del claustre hi havia les dependències monacals, en part fortificades, i datable entre els segles XI i XIII.

    Per saber-ne més..