Sant Sepulcre de Palera

El lloc és conegut des del 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l'actual basílica, consagrada el 1085 pel bisbe de Girona Guifre acompanyat dels bisbes de Carcassona, Narbona, Magalona, Barcelona, Elna i Albi, amb l'abat de la Grassa. La possessió del lloc fou confiada el 1107 precisament al monestir de la Grassa, que hi fundà un priorat benedictí, i que nomenà els priors fins al segle XV, quan es trencà la subjecció. Depengué després d'altres monestirs del país, com Banyoles i Besalú, i fou secularitzat el 1835. Tingué indulgències similars a les obtingudes a Terra Santa i per això fou un viu centre de pelegrinatge i devoció. Modernament s'hi apleguen els cavallers de l'orde del Sant Sepulcre.
El 2012 es va acabar la rehabilitació del monestir del Sant Sepulcre de Palera a Beuda. El Departament de Cultura, la Diputació de Girona i altres entitats en matèria de patrimoni històric han aportat recursos per a la restauració del monestir, l'església i l'adequació del conjunt històric com a hostatgeria. L'edifici, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, estava molt degradat a causa de l'aigua i la humitat.

  • ARQUITECTURA

    Se'n conserva l'església i algunes dependències monacals; del claustre solament queden dos arcs i restes de capitells llaurats amb ocells i figures humanes, en força mal estat.
    L'església, romànica del segle XI, és de tipus basilical amb tres naus, amb capçalera de tres absis semicirculars, llisos i sense creuer. A la nau central, la volta és de canó i en les laterals, de quart de cercle, separades per pilars de planta rectangular. A l'exterior, es continua amb la mateixa austeritat interior, no hi ha cap mena d'adorn. A la façana principal, la porta està construïda amb arc de mig punt, té quatre finestres i un petit òcul, rematada amb un campanar de cadireta amb dos ulls.

palera panoramica

Panoràmica del Sant Sepulcre i l'edifici adjunt. Foto: J.M. March