Sant Pere de Lligordà

EsglÚsia romÓnica que es troba al costat esquerre de la carretera abans d'arribar al poble de Beuda, del segle XII, si bÚ n'hi ha constÓncia en documents anteriors del segle X.
La primera referŔncia la trobem l'any 1079, on diu que Uralard, vescomte de Bas, i la seva esposa Ermessenda, van donar al monestir de Sant VÝctor de Marsella l'esglÚsia de Sant Joan les Fonts, per tal que hi fundessin un cenobi benedictÝ. Per afavorir l'establiment d'aquest monestir li van cedir possessions, entre les quals hi havia l'esglÚsia de Sant Pere de LligordÓ.

Absis de l'ermita i entrada per la cara que dˇna a migdia.

  • ARQUITECTURA

    L'esglÚsia va ser constru´da amb una nau rectangular acabada en un absis semicircular sense decoraciˇ.
    La volta Ús de canˇ per˛ lleugerament apuntada i parteix d'una lÝnia d'imposta que recorre els murs laterals del temple. L'absis va ser tancat en el segle XVI amb un interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, avui desparegut. Al costat oest s'alša un campanar, que originÓriament era de cadireta, per˛ que en el segle XVIII es va transformar en una torre de planta rectangular,á a laá qual s'accedeix per una escala exterior, adossada al mur oest.
    Al segle XVIII va ser reformada i al 1980 es va enderrocar una edificaciˇ adossada al mur nord. A l'interior hem de destacar una talla de fusta de Sant Pere i una pica baptismal d'alabastre de Beuda, ambdues obres modernes d'artistes locals.