Sant Feliu de Beuda

L'esglÚsia es troba situada al centre del petit nucli urbÓ de Beuda. Ja a l'any 922 apareix citat el lloc de Beuda, per˛ no serÓ fins l'any 1004 que tenim notÝcies del temple. Es tracta de l'acta d'un judici en quŔ el bisbe Ot de Girona reclamava la possessiˇ del temple al comte de Besal˙, Bernat de Tallaferro, el qual desprÚs d'examinar el cas, la cedÝ al bisbat.
A la part interior del temple trobem una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta veiem unes imatges que representen, d'esquerra a dreta, una figura masculina amb barba, t˙nica i capa, que sostÚ un llibre; una figura femenina despullada a qui una serp mossega un pit; una altra dona, tambÚ nua, a qui la serp mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues en actitud luxuriosa.


  • ARQUITECTURA
    El temple tÚ planta basilical amb tres naus, que es fan mÚs estretes cap als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, mÚs alta que les altres dues, estÓ coberta amb volta de canˇ, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la aixÝ de les laterals. Totes tres naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars. El central estÓ decorat per la part exterior amb un fris de dents de serra.
    La porta d'accÚs es troba en el mur oest. EstÓ formada per tres arquivoltes en gradaciˇ de mig punt i adovellades. La del mig estÓ sostinguda per duess columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l'esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta, molt deteriorat, sembla representar un ocell i una roseta.