Besalú

El conjunt monumental de Besalú el 1966, fou declarat Conjunt Històric-Artístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic.



MONESTIR DE SANT PERE DE BESALÚ

Fundat l'any 977 pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, qui ho va posar sota el patrocini de la Santa Seu de Roma i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià d'Agen, que se sumaren a les de Concordi, Evidi, Patró i Marí de Besalú. Dos anys després, el papa Benet VII, per mitjà d'una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat.
La seva consagració es va portar a terme l'any 1003, gràcies al comte Bernat Tallaferro. La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència al segle XV per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. Felip II va protegir el monestir i per mitjà d'una butlla papal al 1592 van quedar units els monestirs de Sant Llorenç del Mont i el de Sant Quirze de Colera.
A partir del segle XV el monestir comença a entrar en decadència, que s'agreujarà amb la guerra del Francès, moment en què es destruirà el claustre. La desamortització de l'any 1835 va provocar que s'abandonés el monestir fins l'any 1908.
Durant la guerra civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi en el qual es perdè el mobiliari, part de les pintures del segle XVIII i algunes escultures.
Avui dia només queda empeus l'església i algunes dependències posteriors. Té planta basilical amb tres naus, creuer, deambulatori ricament decorat i un únic absis de grans dimensions.